«L’adquisició de la prosòdia d’una llengua d’herència: el cas del rus a l’Estat Espanyol», a càrrec de Mariia Pronina, IV Jornada de Càpsules de TFM en Curs en Lingüística, Teoria de la Literatura i Estudis Catalans
La creixent globalització i migració mundial han provocat un increment dels parlants de llengües d’herència (és a dir, les llengües que s’adquireixen en un context de diàspora) en tot el món, així com l’establiment de comunitats bilingües i plurilingües. Aquesta nova realitat lingüística presenta certs reptes socials. Mentre que el manteniment de la llengua d’herència és beneficiós per als nens (De Houwer, 2015; Ganuza & Hedman, 2019), la comprensió del procés d’adquisició encara és lluny de ser completa. S’ha demostrat que diferents variables demogràfiques i lingüístiques (per exemple, l’edat d’inici de l’exposició, el nivell socioeconòmic, l’alfabetització, la combinació de llengües) tenen un paper important en l’adquisició de les llengües d’herència, però l’efecte dels factors sociolingüístics és menys clar. Aquest projecte analitza el paper del context sociolingüístic i compara l’adquisició d’una llengua d’herència en regions monolingües i bilingües de l’Estat espanyol. En concret, comparem l’adquisició del rus com a llengua d’herència per part de nens que creixen a Madrid, una regió monolingüe, i per part de nens que creixen en regions bilingües com ara Catalunya i les Illes Balears. Ens centrem en un dels aspectes menys estudiats en la bibliografia sobre l’adquisició de llengües d’herència, com és la prosòdia. El projecte té una sèrie d’implicacions metodològiques, teòriques i educatives i proporcionarà noves proves aplicables a l’hora d’avaluar i planificar pràctiques, activitats i polítiques públiques per fomentar entorns multilingües.