Seminaris del GRESIB 2020-2021
Divendres 25 de juny, 17-19 hores
DISCURSOS CRÍTICS SOBRE BILINGÜISME SOCIAL: UNA VISIÓ CONTRASTIVA (ESPANYA, UNIÓ SOVIÈTICA, PARAGUAI)
Ponent: Sebastià Moranta Mas. Universität Kassel
Presentador: Elga Cremades Cortiella. Universitat de les Illes Balears
Llengua del seminari: català
El seminari es farà exclusivament en línia (Zoom), al següent enllaç: https://bit.ly/2JbJuxl
El sociolingüista L. V. Aracil va introduir en l'article «El bilingüisme com a mite» (1982) la noció de bilingüisme mític o mite bilingüista, en el marc d'una concepció de dinàmiques socials que va constituir d'ençà dels anys seixanta una «sociolingüística del conflicte i de la crítica» (Pujolar, 2012) a l'àrea lingüística catalana. En aquell text, Aracil s'ocupava d'examinar, amb la perspicàcia pròpia del seu estil assagístic, el conflicte identitari al País Valencià durant el període franquista; però ja aleshores l'autor suggeria l'oportunitat d'aplicar el concepte a altres indrets. Des del seu punt de vista, el bilingüisme era un lloc comú retòric, articulat mitjançant una sèrie d'estereotips i arguments ritualitzats, i el pretès bilingüisme connatural als valencians presentava «tot l'aspecte d'un mite». Dit d'una altra manera, es tractava d'un entramat discursiu que pretenia justificar els efectes de la castellanització i, al mateix temps, amagar-ne els trets més controvertits, sovint amb la participació activa dels mateixos valencianoparlants. Segons Aracil, el mite se sosté per mitjà de diverses fal·làcies o trampes ideològiques, i projecta una idealització compensatòria del col·lectiu perjudicat per un sistema desequilibrat i socialment injust... Vegeu-ne més
Divendres 11 de juny, 17-19 hores
CANVI LINGÜÍSTIC A EIVISSA: NOVES DADES SOBRE LA VOCAL NEUTRA
Ponent: Francesc Torres-Tamarit. CNRS-Université Paris 8
Presentador: Ariadna Benet Parente. Universitat de les Illes Balears
Llengua del seminari: català
El seminari es farà exclusivament en línia (Zoom), al següent enllaç: https://bit.ly/3laejPY
En aquest seminari presentam els resultats d'una anàlisi acústica de les produccions vocàliques de 25 adolescents eivissencs catalanoparlants. Demostram que el sistema de vocals tòniques de l'eivissenc de Vila ha passat d'un sistema de vuit sons contrastius, característic del català balear, a un sistema de sis sons: /i, e, ə, o, u/. Pel que fa a la sèrie posterior, la distinció entre mitjanes obertes i tancades s'ha neutralitzat a favor de les darreres, canvi que ja s'havia observat en treballs anteriors. Ara bé, els nostres resultats també indiquen la pèrdua de contrast entre /ɛ/ i /ə/ a favor de la vocal neutra... Vegeu-ne més
Divendres 30 d'abril, 17-19 hores
TRABAJAR COMO LINGÜISTA EN EL ÁREA DE LA TECNOLOGÍA - UNA PERSPECTIVA LABORAL
Ponent: Catalina Torres. Appen Limited, Sydney Australia
Presentador: Maria del Mar Vanrell. Universitat de les Illes Balears
Llengua del seminari: castellà
El seminari es farà exclusivament en línia (Zoom), al següent enllaç: https://bit.ly/3m9vNxr
El conocimiento de idiomas, sus estructuras o del papel del lenguaje en las sociedades al igual que saber conducir análisis detallados en estas áreas es la especialidad de los lingüistas. Para empresas innovadoras que buscan desarrollar aplicaciones para un público global, este conocimiento es de gran valor.
El mundo de la tecnología con máquinas de búsqueda, mercados virtuales y aplicaciones de varios tipos se basa en el lenguaje humano. Desarrollos tecnológicos y expansiones a nuevos mercados requieren el trabajo de expertos del lenguaje... Vegeu-ne més
Divendres 26 de març, 17-19 hores
ESTATS PURS I ESTATS RESULTATIUS EN CATALÀ: A PROPÒSIT DELS “PARTICIPIS TRUNCATS”
Ponent: Isabel Crespí. Queen Mary University of London
Presentador: Francesc Torres-Tamarit. CNRS-Université Paris 8
Llengua del seminari: català
El seminari es farà exclusivament en línia (Zoom), al següent enllaç: https://bit.ly/3m9vNxr
En llengües com el català o el castellà, alguns participis conviuen amb un adjectiu format a partir de la mateixa arrel; es tracta dels coneguts “participis truncats” (Bosque 1989, 1990): net – netejat, buit – buidat, tort – torçat, malalt – emmalaltit, etc. En estudis com els d’Embick (2004) s’ha considerat que, en aquests casos, el participi expressa un estat resultatiu i l’adjectiu expressa un estat pur (és a dir, un estat que no és el resultat d’un esdeveniment previ).
En aquest seminari, revisarem les dades amb detall i examinarem aquestes nocions d’estat “pur” i estat “resultatiu”. En concret, qüestionarem si en català realment existeixen els estats purs. Així mateix, descriurem les alternances dels verbs ser i estar en aquests contextos, per determinar si és possible establir una generalització clara pel que fa a la combinació d’aquests verbs amb estats i propietats en català (Batllori 2003)... Vegeu-ne més
Divendres 26 de febrer, 17-19 hores
ASPECTOS DE LA PROSODIA DEL ESPAÑOL DE CONTACTO DE SAN MIGUEL CANOA, PUEBLA, MÉXICO Y SU CORRELACIÓN CON ALGUNAS VARIABLES SOCIALES
Ponent: Stefany Olivar Espinosa. Escuela Nacional de Antropología e Historia
Presentadora: Maria del Mar Vanrell. Universitat de les Illes Balears
Llengua del seminari: castellà
El seminari es farà exclusivament en línia (Zoom), al següent enllaç: https://bit.ly/33gBuSU
El objetivo de esta presentación es mostrar el comportamiento prosódico, a través de las configuraciones melódicas halladas en enunciados con diferentes valores pragmáticos, en el español de hablantes bilingües náhuatl-español y español-náhuatl de San Miguel Canoa, Puebla, México. Español que se caracteriza, a grandes rasgos, por la disminución de acentos tonales con pico postpuesto (L+<H*) en posiciones prenucleares y un incremento en el uso de formas como H* y L+>H*, cuya realización del pico es muy temprana, en posición prenuclear y nuclear.
Además de proporcionar la interrelación que mantiene la alineación del pico tonal de una configuración melódica u otra frente a variables sociales como la edad, el género, el nivel educativo y el tipo de bilingüismo, siendo estas dos últimas las que mayor reflejo tienen durante la elección melódica realizada por los hablantes de este español de contacto... Vegeu-ne més
Divendres 22 de gener, 17-19 hores
GESTIÓ DE LA DIVERSITAT: UNA PROPOSTA DE PLA MUNICIPAL D'ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC
Ponent: Catalina Amengual Ripoll. Universitat de les Illes Balears
Presentadora: Maria del Mar Vanrell. Universitat de les Illes Balears
Llengua del seminari: català
El seminari es farà exclusivament en línia (Zoom), al següent enllaç: https://bit.ly/367G1cb
La proposta per a dia 22 de gener consisteix en l’exposició d’unes directius generals per a la gestió de la diversitat lingüística a municipis de Mallorca que tenguin aproximadament 6.000 habitants i amb una població estrangera, gairebé la meitat de la qual d’origen marroquí, que suposi devers un 11% de la població.
La seva elaboració s’ha basat en la revisió de diversos plans d’acolliment de les Illes Balears —Pla d’Actuacions Urgents en Normalització Lingüística a les Illes Balears (2000), Pla Integral d’Atenció a la Immigració de les Illes Balears (2001), Els immigrants extracomunitaris a la comunitat de les Illes Balears (2001), Pla General de Normalització Lingüística de les Illes Balears (2009), Pla d’Actuacions en Matèria de Política Lingüística per al Quinqueni 2016-2021 (2016), Informe i Propostes Lingüístiques de cohesió social (2018) i Orientacions per a l’elaboració del pla d’acollida (2018)— de Catalunya, Un pacte per viure junts i juntes. Pacte Nacional per a la immigració (2008), i del País Basc, Orientaciones para la elaboración del Plan de Acogida del alumnado inmigrante (2004)... Vegeu-ne més
Divendres 18 de desembre, 16-18 hores
L’ADQUISICIÓ INICIAL DE LA PROSÒDIA DE L’EVIDENCIALITAT
Ponent: Maria del Mar Vanrell. Universitat de les Illes Balears
Presentador: Francesc Torres-Tamarit. CNRS-Université Paris 8
Llengua del seminari: català
El seminari es farà exclusivament en línia (Zoom), al següent enllaç: https://bit.ly/39fo9Of
S’assumeix que entre els 2-3 anys els infants ja han adquirit les diferències entonatives relacionades amb diferències semàntiques bàsiques (declarativa vs. interrogativa, interrogativa polar vs. parcial, etc.). En canvi, encara són escassos els coneixements sobre l’adquisició dels contrastos entonatius relacionats amb construccions sintàctiques o pragmàtiques que s’adquireixen més enllà dels 4 anys.
En llengües com l’anglès, el català, l’espanyol o el francès, per exemple, l’entonació pot marcar el grau de certesa del parlant sobre el contingut proposicional. També s’ha demostrat que la prosòdia pot ser una estratègia per a marcar distincions evidencials. Per exemple, Vanrell, Armstrong i Prieto (2017) demostren que les preguntes absolutes caracteritzades per la partícula que i el contorn L+H* L% del català demostren que el parlant ha percebut directament la informació codificada en la proposició. Per bé que hi ha molts d’estudis que exploren l’adquisició inicial de l’evidencialitat marcada mitjançant el lèxic o la morfologia, l’adquisició dels marcadors prosòdics de l’evidencialitat encara està poc estudiada. Vegeu-ne més
INFORMACIÓ SOBRE ELS SEMINARIS
- Totes les activitats són gratuïtes.
- No fa falta inscripció prèvia.