Vanrell, M.M. (2024). El marcatge i la interpretació
del focus en català. Dins Ll. Payrató, E. Boix-Fuster, M.P. Perea, C. Pons-Moll (Ed.), Noves perspectives en lingüística catalana (pp. 257-276). Publicacions i Edicions UB.
Aquest estudi explora les diferents formes d’expressió del focus, informatiu i contrastiu, en català i com han estat interpretades des dels anys noranta fins avui. Al començament s’introdueix el terme plasticitat i com aquesta noció connecta el focus amb la prominència. Es conclou que aquesta relació entre focus i prominència no és tan productiva en català com en altres llengües com ara l’anglès. La part central del treball revisa les aportacions de la fonologia experimental i articulatòria. S’exploren mètodes de la fonologia de laboratori, que estudien la relació entre el focus i l’alineació tonal, la durada, l’altura del pic tonal i l’amplitud tonal. També es revisa la fonologia articulatòria, que analitza la sincronització de la freqüència fonamental amb els gestos articulatoris i el seu impacte en l’expressió del focus. Per acabar, es dedica una secció a la interfície fonologia-sintaxi, on es posen en relleu diverses estratègies sintàctiques per expressar el focus en català, com ara la dislocació a la dreta o l’esquerra i el moviment motivat prosòdicament (moviment-p) del material no focal i les construccions clivellades. Finalment, l’autora planteja la necessitat de seguir estudiant la variació en totes les seves dimensions. (Més informació).