Categoria: Publicacions

Bellés, E. (2025). Onomàstica: el dret d’anomenar(-nos) i d’anomenar el lloc on vivim. Dins: V. Tasa Fuster (Coord.), El dret a la llengua. Per una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics amb perspectiva de futur. Saldonar.

Es tracta d’un volum col·lectiu que revisa la Declaració Universal dels Drets Lingüístis promoguda pel PEN Club el 1996, i en proposa actualitzacions per a cada secció. Eloi Bellés s’ocupa d’actualitzar l’apartat d’onomàstica, tant en les qüestions que tenen a veure amb els drets lingüístics individuals com amb les qüestions que tenen a veure amb els drets lingüístics territorials o col·lectius. (Més informació). 

Solivellas, I. (2025). La llengua de la nostàlgia. Els imaginaris sociolingüístics de l’Alguer. Editorial Tirant lo Blanch.

L’obra se centra en la complexitat de la situació sociolingüística de l’Alguer i analitza les creences i les percepcions socialment compartides sobre les llengües que configuren l’imaginari de la societat algueresa, tenint en compte com es perceben el català denominat popularment alguerès i l’italià en la pràctica social que s’estableix entre llengua i identitat, així com la percepció sobre els models de llengua, tenint en compte que la varietat algueresa és una de les més singulars de la catalanofonia. Per fer-ho, es parteix d’una perspectiva etnogràfica, que combina entrevistes i grups de discussió, els quals posen de manifest que el català a l’Alguer es concep més aviat com un element identitari i no ben bé com una llengua, categoria que es reserva per a l’italià, que és la llengua de relació social. La causa d’aquesta assumpció són les ideologies lingüístiques que s’adscriuen a cada idioma, que són fruit d’unes polítiques estatals que han promogut tradicionalment una socialització nacional comuna arreu de l’Estat italià. (Més informació). 

Cremades, E. (2025). La implantació de la normativa sintàctica als mitjans de comunicació de les Illes Balears. Catalan Review, 39, 57–80. https://doi.org/10.3828/catr.39.4

Aquest article avalua el grau d’implantació de 27 fenòmens sintàctics tradicionalment considerats “difícils” en català, a través d’un corpus format per segments de 10 minuts seleccionats de 63 programes audiovisuals de mitjans públics i privats de les Illes Balears que ofereixen continguts en català per a tot l’arxipelag. L’estudi també analitza els diversos factors (socio)lingüístics que poden contribuir a aquest grau d’implantació i determina que, en general, la intel·ligibilitat, l’analogia amb altres llengües romàniques, el valor funcional, l’adequació etimològica i, amb matisos, l’autonomia, la genuïnitat i l’especificitat contribueixen a la implementació dels fenòmens normatius. Tanmateix, es confirma que la similitud amb la llengua dominant més propera és un dels factors més importants en la (no) implantació dels fenòmens sintàctics. (Més informació). 

Simonet, M., Ramírez Martínez, M., i Torres-Tamarit, F. (2025). Velar palatalization, phonologization, and sound change: A comparative acoustic study of /k/-fronting in Majorcan Catalan. Journal of Phonetics, 112, 101312. https://doi.org/10.1016/j.wocn.2025.101312

Aquest treball explora les propietats acústiques de palatalització velar en dues subvarietats del català mallorquí: Manacor (palatalitzant) i Artà (no palatalitzant). L’article postula que, mentre que el grau de palatalització a Artà pot ser el resultat de principis coarticulatoris universals, la palatalització a Manacor és el resultat d’un comportament fonètic controlat pel parlant. (Més informació). 

Vanrell, M.M., Armstrong, M., Castroviejo, E., Mayol, L., i Mañas Navarrete, I. (2025). Children’s Comprehension of Evidentiality Through Intonation in Majorcan Catalan. First Language, 0(0). https://doi.org/10.1177/01427237251357668

Aquest article explora com els infants són capaços de comprendre l’evidencialitat marcada a través de l’entonació en el català de Mallorca. També s’hi analitzen habilitats cognitives com la capacitat de monitoritzar la font d’informació i la capacitat de fer inferències a partir d’informació directament percebuda. Els resultats mostren que l’habilitat d’esbrinar quina és la font d’informació es desenvolupa de manera independent a la d’entendre l’evidencialitat marcada mitjançant l’entonació. Pel que fa a la capacitat de fer inferències, es conclou que aquesta encara s’està desenvolupant durant l’adquisició de la distinció entre interrogatives i declaratives, així com de la capacitat de detectar l’evidencialitat marcada entonativament. Un altre resultat important és que els infants varen ser capaços de distingir les interrogatives i les declaratives prou abans que s’obtinguessin resultats per damunt de l’atzar pel que fa a la capacitat de detectar l’evidencialitat entonativa, cosa que demostra que la comprensió del significat associat a l’entonació depèn del significat concret codificat per un determinat patró entonatiu. (Més informació). 

Crespí, I. (2025). Repensando la estatividad en catalán: a propósito de los adjetivos perfectivos.  Revista Española De Lingüística, 55(1), 103-141. https://doi.org/10.31810/rsel.55.1.4. 

Aquest estudi descriu i analitza els adjectius perfectius en català. Aquests adjectius conviuen amb un participi creat a partir de la mateixa arrel: buit-buidat, madur-madurat. Diversos diagnòstics demostren que els adjectius perfectius es poden dividir en dos grups: resultatius, que sempre expressen un resultat, i atributius, que poden expressar un resultat o no. La descripció detallada d’aquests dos tipus d’adjectius permet demostrar que tant els adjectius resultatius com els atributius usats amb lectura resultativa constitueixen predicats d’estadi; en canvi, els adjectius atributius usats en lectura no resultativa expressen predicats d’individu. Alhora, també es compara el tipus de resultat que expressa l’adjectiu amb el que expressa el participi, ja que aquests elements despleguen un rendiment sintàctic diferent. Es demostra que el participi expressa un resultat reversible. L’anàlisi dels adjectius perfectius porta a reexaminar la descripció dels predicats d’individu i els predicats d’estadi en català. Això permet constatar que, en l’àmbit de la predicació no verbal en català, els predicats d’estadi són sempre resultatius. (Més informació). 

Ballester, M., Bellés, E., i Salvà, S. (2025). “Sembrant paraules, construint drets”: l’inici d’un projecte sobre el règim jurídic del sistema lingüístic educatiu de les Illes Balears. Blog de Llengua i Dret https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2025/07/24/sembrant-paraules-construint-drets-linici-dun-projecte-sobre-el-regim-juridic-del-sistema-linguistic-educatiu-de-les-illes-balears-maria-ballester-cardell-eloi/

L’article analitza la situació complexa del català a les Illes Balears, marcada per factors sociolingüístics i per tensions polítiques que condicionen l’ensenyament de la llengua pròpia. Es destaca el paper central de l’escola en la normalització lingüística i la necessitat del compromís de docents i famílies. Es presenta el projecte “Sembrant paraules, construint drets”, desenvolupat a la UIB entre 2024 i 2026, que té com a objectiu formar futurs mestres en el règim jurídic del sistema lingüístic educatiu balear. S’exposen les sessions formatives sobre els principis legals del bilingüisme integral i la història normativa des de la Llei de normalització lingüística de 1986 fins a la Llei d’educació de 2022. També es descriu la taula rodona amb experts que analitzen jurisprudència, efectivitat de les polítiques lingüístiques i reptes futurs. L’estudi subratlla la importància de la iniciativa social i la vigilància ciutadana per garantir la preservació i ús del català en l’ensenyament públic. (Més informació). 

Florit-Pons, J., Pronina, M., Igualada, A., Prieto, P., i Norbury, C. (2025). Multimodal Skills, but Not Motor Skills, Predict Narrative and Expressive Pragmatic Skills in Children With Typical Development and Neurodevelopmental Disorders. Child Dev, 96, 1807-1824. https://doi.org/10.1111/cdev.70015

Aquest estudi analitza si les habilitats multimodals comunicatives prediuen millor les habilitats ligüístiques complexes que les habilitats motores no comunicatives. S’avaluen habilitats multimodals, motores, lingüístiques bàsiques i narratives/pragmàtiques en nins amb desenvolupament típic i amb trastorns del neurodesenvolupament. Els resultats mostren que, en ambdós grups, les habilitats multimodals i el llenguatge bàsic prediuen les habilitats narratives i pragmàtiques, però no les motores. Això subratlla la importància de la multimodalitat en l’avaluació del llenguatge complex infantil. (Més informació). 

Nicolau Bennàsar, M., i Cremades Cortiella, E. (2025). La concordança de participi a Felanitx i Manacor: el cas del complement directe preverbal sense clític. Études romanes de Brno, 46(1), 143-168. https://hdl.handle.net/11222.digilib/digilib.82496

Aquest estudi examina la vitalitat de la concordança de participi (CP) en el català de Mallorca i, concretament, a Felanitx i Manacor. A partir de judicis de gramaticalitat i tests d’inducció, s’analitza la presència de la CP en oracions interrogatives, relatives i amb el complement directe focalitzat, és a dir, amb el complement directe preverbal sense clític pronominal. Les dades suggereixen que la població jove produeix la CP amb menys freqüència que la població de més edat, la qual cosa suggereix que es troba en un procés de recessió. Igualment, sembla que el lloc de residència influeix en el manteniment de la CP, si bé no és un factor determinant (com tampoc ho són el gènere ni el tipus d’oració). L’estudi, tot i ser preliminar, aporta dades actuals sobre l’ús de la CP i subratlla la necessitat de més recerca per comprendre millor l’evolució d’aquest fenomen en el català de Mallorca. (Més informació). 

Bellés, E. (2025). Ressenya de El catalán y el español cara a cara: una aportación historiográfica: Mallorca y Menorca (siglos XVIII y XIX), de Rosa Calafat Vila (2024). Treballs de Sociolingüística Catalana, 35, 191–194.

Segons l’autor, Calafat estudia un aspecte molt concret d’un lloc i un temps molt concrets de la història social del català i, tot i així, conté una mirada sociolingüística que resulta molt interessant per entendre dinàmiques històriques que afecten tota la catalanofonia. (Més informació).