Categories
Publicacions

Castell, X., Cremades, E., i Vanrell, M.M. (Coord.) (2023). Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears), Universitat de les Illes Balears.

Castell, X., Cremades, E., i Vanrell, M.M. (Coord.) (2023). Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears), Universitat de les Illes Balears

Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears presenta els resultats de l’estudi duit a terme pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística, els objectius principals del qual són:

1. Comprendre els processos que afavoreixen o dificulten l’ús del català i altres llengües entre joves en diferents contextos.

2. Aprofundir en el coneixement de les percepcions dels joves cap a la unitat de la llengua i la variació diatòpica i també cap a les normes d’ús com la convergència lingüística.

3. Analitzar els discursos sociolingüístics dels joves i estudiar les possibles estratègies i les accions més eficaces per a implementar polítiques lingüístiques que afavoreixin l’augment de l’ús social del català entre els joves.

(Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Eduardo

Variación en las estrategias de ajuste entre texto y melodía en el margen prosódico izquierdo: el caso de los vocativos del asturiano

Esta presentación analiza la relación entre las marcas entonativa y morfosintáctica en los vocativos en posición inicial de enunciado en asturiano. Éstos se pueden realizar con dos melodías: L+H* L% y H+L* L%. Morfosintácticamente, se pueden marcar con la partícula a– (por ejemplo ¡A Manolo!). El uso de esta partícula tiene unas restricciones: (i) no puede aparecer sola, (ii) siempre precede al nombre y (iii) sólo aparece con el patrón entonativo H+L* L%. En vocativos con sílaba tónica inicial existe una presión temporal para realizar los movimientos tonales debido a la proximidad del margen prosódico izquierdo (conflicto entre texto y melodía). Los resultados de un experimento de producción muestran que, en tales contextos, los hablantes usan distintas estrategias de ajuste para cada contorno que son similares a las atestiguadas en el margen prosódico derecho en muchas lenguas entonativas (casos de tonal crowding). La variedad de estrategias empleadas (ajuste de la melodía o del texto) muestra que los hablantes son conscientes de qué tonos son (im)prescindibles para la transmisión óptima de la información, y actúan en consecuencia para garantizar el mantenimiento de una distinción de significado relevante codificada entonativamente.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Publicacions

Solivellas, I. (2023). Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca. Zeitschrift für Katalanistik, 36, 263-292.

Solivellas, I. (2023). Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca. Zeitschrift für Katalanistik, 36, 263-292.

El treball «Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca», d’Ivan Solivellas, publicat a la revista Zeitschrift für Katalanistik, analitza els principals tòpics del discurs diferencialista a través d’un conjunt d’articles publicats al diari de Menorca a la secció «Rallant en pla». Les diferents publicacions s’han analitzat temàticament a fi de delimitar les idees principals i secundàries que fonamenten l’argumentari diferencialista, així com el discurs polític subjacent, contrari a la normalització lingüística. Es tracta, per tant, d’una contribució més a l’estudi del diferencialisme lingüístic, que parteix de treballs previs (Duane 2017, Boix-Fuster, 2020, Solivellas, 2021) (més informació).