Categories
Publicacions

Castell, X., Cremades, E., i Vanrell, M.M. (Coord.) (2023). Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears), Universitat de les Illes Balears.

Castell, X., Cremades, E., i Vanrell, M.M. (Coord.) (2023). Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears. Direcció General de Política Lingüística (Govern de les Illes Balears), Universitat de les Illes Balears

Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears presenta els resultats de l’estudi duit a terme pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística, els objectius principals del qual són:

1. Comprendre els processos que afavoreixen o dificulten l’ús del català i altres llengües entre joves en diferents contextos.

2. Aprofundir en el coneixement de les percepcions dels joves cap a la unitat de la llengua i la variació diatòpica i també cap a les normes d’ús com la convergència lingüística.

3. Analitzar els discursos sociolingüístics dels joves i estudiar les possibles estratègies i les accions més eficaces per a implementar polítiques lingüístiques que afavoreixin l’augment de l’ús social del català entre els joves.

(Més informació). 

Categories
Calendari

Seminari Eduardo

CANCEL·LAT PER MOTIUS DE SALUT

Variación en las estrategias de ajuste entre texto y melodía en el margen prosódico izquierdo: el caso de los vocativos del asturiano

Esta presentación analiza la relación entre las marcas entonativa y morfosintáctica en los vocativos en posición inicial de enunciado en asturiano. Éstos se pueden realizar con dos melodías: L+H* L% y H+L* L%. Morfosintácticamente, se pueden marcar con la partícula a– (por ejemplo ¡A Manolo!). El uso de esta partícula tiene unas restricciones: (i) no puede aparecer sola, (ii) siempre precede al nombre y (iii) sólo aparece con el patrón entonativo H+L* L%. En vocativos con sílaba tónica inicial existe una presión temporal para realizar los movimientos tonales debido a la proximidad del margen prosódico izquierdo (conflicto entre texto y melodía). Los resultados de un experimento de producción muestran que, en tales contextos, los hablantes usan distintas estrategias de ajuste para cada contorno que son similares a las atestiguadas en el margen prosódico derecho en muchas lenguas entonativas (casos de tonal crowding). La variedad de estrategias empleadas (ajuste de la melodía o del texto) muestra que los hablantes son conscientes de qué tonos son (im)prescindibles para la transmisión óptima de la información, y actúan en consecuencia para garantizar el mantenimiento de una distinción de significado relevante codificada entonativamente.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Categories
Publicacions

Solivellas, I. (2023). Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca. Zeitschrift für Katalanistik, 36, 263-292.

Solivellas, I. (2023). Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca. Zeitschrift für Katalanistik, 36, 263-292.

El treball «Ideologies lingüístiques sobre l’estàndard català: una aproximació des de Menorca», d’Ivan Solivellas, publicat a la revista Zeitschrift für Katalanistik, analitza els principals tòpics del discurs diferencialista a través d’un conjunt d’articles publicats al diari de Menorca a la secció «Rallant en pla». Les diferents publicacions s’han analitzat temàticament a fi de delimitar les idees principals i secundàries que fonamenten l’argumentari diferencialista, així com el discurs polític subjacent, contrari a la normalització lingüística. Es tracta, per tant, d’una contribució més a l’estudi del diferencialisme lingüístic, que parteix de treballs previs (Duane 2017, Boix-Fuster, 2020, Solivellas, 2021) (més informació).