Categoria: Calendari

Núm. 40. Juny de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears–Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 40, juny de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

Lengua y representación simbólica en la participación política de candidatos de origen inmigrante

El artículo en el cual se basa la presentación tiene como objetivo explorar algunos desafíos a los que se enfrentan las personas inmigrantes de primera generación durante su participación en actividades políticas en el país de acogida. Más específicamente, el estudio se basa en el contexto de la República de Irlanda para investigar empíricamente cómo la lengua (en sentido amplio) influye en la participación de los inmigrantes en la política institucional. En Irlanda, como en muchos otros países, las personas de origen inmigrante están crónicamente infrarrepresentadas en la vida política. Las investigaciones sobre la participación de los inmigrantes en actividades políticas (por ejemplo, Szlovak 2017) han identificado factores institucionales, socioeconómicos y motivacionales para explicar la baja participación política de estos grupos. Sin embargo, dado que la lengua y otros aspectos culturales no han sido los objetivos principales de estos estudios (Piller 2016), no disponemos de datos para comprender cómo o hasta qué punto aspectos lingüísticos como, por ejemplo, el acento extranjero o hablar inglés como lengua adicional pueden obstaculizar la participación en la vida democrática.

A través de un enfoque relacional de las diferentes formas de capital (particularmente capital lingüístico y político) y de los conceptos de ‘capital simbólico’ (Bourdieu 1991) y ‘confianza relacional’ (Frederiksen 2014), la presentación examina los procesos de legitimación que los actores políticos de origen inmigrante experimentan en las elecciones locales. Si bien se centra en cómo los aspectos lingüísticos moldean las (auto)percepciones de los candidatos inmigrantes en su participación con organizaciones políticas, instituciones y votantes, el estudio considera otros factores además de la lengua, como el género y el origen étnico.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Núm. 39. Maig de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears–Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 39, maig de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç

A Fala de Xálima. Textos y contextos

La Fala de Xálima es una variedad de la familia gallego-portuguesa con unos 4.200 hablantes, hablada en la provincia de Cáceres, en la frontera con Portugal (Carrasco González, 2021). Conocida, desde los años 90, por su excepcional vitalidad (frente a las demás variedades de la Raya), no deja de ser una variedad minorizada apenas reconocida por el Estado, sin signos manifiestos de prestigio sociolingüístico (por ejemplo, ortografía oficial), con síntomas de castellanización y un número cada vez menor de jóvenes nativos (Ramallo, 2011). A pesar de ello, la Fala desempeña un importante papel simbólico (identitario, ideológico) para la comunidad de Xálima. Esta variedad está en un momento crucial para su futuro, en el que influyen varios factores sociales.

En la presentación comentaré fragmentos de entrevistas realizadas con los hablantes in situ que versan sobre los usos lingüísticos y las ideas de normativización y normalización. Analizaré el contenido ideológico del discurso observado (Irvine y Gal, 2000; del Valle, 2007, 2011; del Valle y Arnoux, 2010; Woolard, 1998) y lo inscribiré en el entorno sociolingüístico y político en los que existe la Fala para dar cuenta de las tensiones que existen entre las posturas de los hablantes, las ideas de los académicos y la articulación legal de la Fala (Gazzola et al., 2023; Moreno Cabrera 2021; Spolsky 2005, 2012, 2022).

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

La selecció d’expressions referencials en narracions de nens amb desenvolupament típic i nens autistes

Les expressions referencials són necessàries per a la cohesió del discurs. L’elecció entre un SD, un pronom explícit o un pronom nul depèn de l’articulació de la informació coneguda i la informació nova en una frase. En una llengua romànica de subjecte nul com el castellà, hi ha una divisió del treball entre els pronoms nuls, que prefereixen els antecedents en posicions prominents (normalment, el subjecte), i els pronoms explícits, que no tenen una preferència clara per un antecedent en una posició específica (Alonso-Ovalle et al., 2002; per al català, Mayol & Clark, 2010; per a l’italià, Carminati, 2002). Pel que fa a l’estructura del discurs, els pronoms nuls en posició de subjecte tendeixen a expressar la continuïtat del tòpic, mentre que els pronoms explícits en la mateixa posició solen marcar un canvi de tòpic (Givón, 1983; Rigau, 1989). En aquest estudi, investiguem els patrons de desenvolupament en la distribució de les diferents expressions referencials en espanyol en posició de subjecte per part de nens amb desenvolupament típic i de nens autistes d’entre 6 i 12 anys. La major part dels estudis sobre la selecció d’expressions anafòriques s’han basat en qüestionaris i tasques de lectura autodidacta. En aquest estudi adoptem un enfocament més naturalista i analitzem el discurs semiespontani (vegeu Bel et al., 2010; Bel & Albert, 2016). En particular, ens fixem en quatre restriccions que poden afectar l’elecció de l’expressió anafòrica en les narracions: (i) la prominència (posició sintàctica i funció discursiva) del seu antecedent, (ii) l’accessibilitat i la distància del seu antecedent, (iii) la seva funció discursiva i (iv) la relació retòrica entre les clàusules.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Núm. 38. Abril de 2024

Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears–Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:

a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)

b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats

c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB

d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries

e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB

f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli

Accés al bolletí 38, abril de 2024: enllaç

Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç