Calafat, R. (2023). Ideologies i tries lingüístiques a la Mallorca del segle XX (1970-1990), a través dels articles de premsa dels lingüistes Gabriel Bibiloni i Joan Melià. Dins D. Casals i M. Massanell (Ed.). Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics (pp. 281-300). Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Després d’exposar el panorama coetani dels mitjans de comunicació de massa a les Illes Balears, aquest treball de recerca analitza els textos que Bibiloni i Melià varen publicar en les esmentades dues dècades del segle xx, fonamentalment, a les revistes Lluc i El Mirall, des de les quals la intel·lectualitat balear difonia les seves idees sobre la llengua i la literatura catalanes. A més d’altres elements simbòlics, com la bandera, Bibiloni va tractar aspectes com la normalització de la toponímia i el model de llengua estàndard. A tall d’exemple, aquest autor planteja que la normativa no inclou formes balears com la desinència zero per a la primera persona del present d’indicatiu. Al seu torn, els articles a la premsa de Joan Melià van centrar-se en la situació de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament, amb reflexions sobre el baix ús del català entre els estudiants que cursaven el BUP i l’FP. En les seves intervencions a la premsa, tant Bibiloni com Melià van denunciar inconvenients per a la normalització lingüística del català, com ara la manca d’equiparació legal amb el castellà, la necessitat de polítiques en matèria de llengua i la conveniència que els parlants canviïn certes actituds lingüístiques. Malgrat aquests obstacles, tots dos autors reconeixien aspectes positius, com la feina de la Universitat de les Illes Balears, la tasca dels docents i la presència del català en els mitjans de comunicació illencs. (Més informació).