Calafat Vila, R. (2024). El catalán y el español cara a cara: una aportación historiográfica. Mallorca y Menorca (siglos XVIII y XIX). Iberoamericana Vervuert.
Aquest treball aporta noves dades a la història social de la llengua catalana a Mallorca i Menorca durant els segles XVIII i XIX. En un període clau per a l’estandardització de les llengües d’Europa i de les identificacions lingüístiques, la llengua catalana queda sotmesa a unes lleis que pretenien eliminar-la dels àmbits referencials. Tot i això, els organismes locals i la consciència lingüística col·lectiva duen a terme accions de lleialtat lingüística (i cultural) al voltant de l’idioma propi. A partir d’un extens corpus documental, es constata l’abast de l’enfrontament entre dues realitats discursives i lingüístiques de forces desiguals (Estat i institucions locals). A més, es posa de manifest que els mallorquins, igual que ho varen fer altres pobles europeus sotmesos a processos de subordinació cultural, varen continuar amb l’ús escolar del llatí (i, per tant, del català) a les escoles com a estratègia per limitar l’abast de les polítiques estatals que exigien la universalització del castellà. (Més informació).