GRESIB
El proper 8 de juliol, de 9 a 11 h, tindrà lloc a la sala de reunions de l’IRIE un taller pràctic per aprendre a utilitzar Zotero, un gestor bibliogràfic gratuït i molt útil per a l’elaboració de treballs de recerca. La formació, adreçada a investigadors i estudiants de màster i doctorat de l’IRIE, anirà a càrrec de Catalina Escarrer i Margarita Riutord, de la Biblioteca de la UIB.
Més informació i inscripcions: enllaç
Les narratives reaccionàries del primer quart de segle estan modelant una ideologia i un sentit comú d’època excloents. Des de l’anàlisi crítica del discurs, es farà una revisió dels discursos de l’ona reaccionària actual, examinant-ne l’origen, l’expansió i els efectes en la política global contemporània, on l’estil comunicatiu de Donald Trump actua com a símptoma i catalitzador clau. Partint de la caracterització del discurs feixista en la primera meitat del segle XX, s’analitzen els discursos dels xocs globals del neoliberalisme en el primer quart de segle i les estratègies comunicatives de les noves dretes en l’era postdigital, parant especial atenció a la circulació dels seus discursos a les xarxes socials i als efectes de còpia propis de l’era de la imitació il·liberal. Els imaginaris sociodiscursius disseminats per l’extrema dreta, els trets del discurs populista i la posa enunciativa antiestablishment s’aborden per a donar llum al fenomen del “trumpisme discursiu”, que ha redefinit la comunicació política contemporània amb la internacionalització d’un estil agressiu, simplista i provocador per a escandalitzar, polaritzar i confondre.
Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB
El mes de juny la Universitat de les Illes Balears (UIB) rebrà la visita del professor Miquel Simonet, professor catedràtic de la Universitat d’Arizona i expert reconegut internacionalment en fonètica i fonologia. Durant la seva estada, participarà en dues activitats organitzades pel GRESIB i l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE), amb l’objectiu de compartir coneixement, impulsar la recerca i reforçar la formació metodològica de l’alumnat de postgrau i del personal investigador.
La primera activitat tendrà lloc el dimecres 4 de juny, a les 13.30 h, a la Sala de Reunions de l’IRIE (Bloc C-210, Edifici Guillem Cifre de Colonya). Es tracta del XVII Seminari de Recerca de l’IRIE, titulat Els efectes de la fonologia de la primera llengua en l’aprenentatge d’una segona llengua, en què el Dr. Simonet oferirà una conferència centrada en com el sistema fonològic d’una llengua inicial pot influir en l’adquisició d’una segona llengua. Aquesta sessió es podrà seguir tant en format presencial com en línia.
La segona activitat es durà a terme el dilluns 16 de juny, i consistirà en un taller intensiu sobre anàlisi de dades lingüístiques quantitatives amb el programa Jamovi. Aquest curs pràctic, adreçat preferentment a estudiants de màster i doctorat i a investigadors de l’IRIE, oferirà una introducció al funcionament d’aquesta eina estadística oberta i intuïtiva. El taller inclourà mòduls d’iniciació i de nivell avançat, i cobrirà tècniques com la regressió lineal i logística, els models mixtos i l’anàlisi de corbes de creixement.
Més informació i inscripcions:
Cada mes el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears–Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears elabora un bolletí, en què trobareu les informacions següents:
a) Novetats del CDSIB (noves adquisicions del fons bibliogràfic, nous materials elaborats com ara documents, dades estadístiques, etc.)
b) Accés als propers Seminaris Virtuals del GRESIB i també als vídeos dels seminaris realitzats
c) Informació sobre esdeveniments acadèmics i formatius relacionats amb les línies de recerca del GRESIB
d) Informació sobre altres esdeveniments i convocatòries
e) Resums sobre les publicacions més recents dels membres i col·laboradors del GRESIB
f) Un apartat de Miscel·lània on es comparteixen diferents novetats relacionades amb la sociolingüística en un sentit ampli
Accés al bolletí 51, juny de 2025: enllaç
Si voleu rebre el bolletí per correu-e el darrer dilluns de cada mes, subscriviu-vos-hi: enllaç
Cremades, E., Solivellas, I., i Tudela-Isanta, A. (2025). Ideas y prejuicios sobre la lengua: dos propuestas didácticas para trabajar la competencia sociolingüística en secundaria. Dins E. Aguilar-Mediavilla, M. Salmerón, M. Valera Pozo, M. del Mar Vanrell i J. Vidal-Conti (Eds.), Investigación educativa en red frente a los desafíos de la educación (pp. 239–254). Octaedro.
Aquest capítol aborda les actituds i els prejudicis lingüístics entre els joves de les Illes Balears (15-29 anys), centrant-se en el català i el castellà. Basat en el projecte AULIJOVIB, l’estudi revela que els joves tendeixen a associar el català amb l’autenticitat i el castellà amb l’anonimat, cosa que influeix en les seves actituds i comportaments lingüístics. Per aquesta raó, aquest article es planteja dos objectius principals: descriure les ideologies lingüístiques dels joves de les Balears i dissenyar dues activitats didàctiques per treballar la competència sociolingüística a classe per tal de promoure la diversitat lingüística i el respecte a l’aula. Ambdues propostes es plantegen mitjançant activitats col·laboratives i reflexives: la primera se centra en els prejudicis lingüístics i la segona aborda la llengua estàndard. (Més informació).
Calafat Vila, R. M. (2025). El catecismo escolar y las lenguas en contacto: el Ledesma en catalán. Carthaginensia, 41(79), 147–169. https://doi.org/10.62217/carth.614
Aquest article pretén analitzar, especialment en el context de l’Església mallorquina, els efectes de la imbricació entre català i castellà en els catecismes populars, des del Renaixement (el castellà com a llengua d’elit) fins a la Il·lustració (imposició de la llengua de l’Estat). A partir de la disciplina sociolingüística, s’aborden les edicions del catecisme de Ledesma en català que s’imprimiren a Catalunya i a Mallorca durant els segles XVII i XVIII, amb l’objectiu de mesurar fins a quin punt el contacte lingüístic de dues llengües vives (català i castellà), amb la presència del llatí com a llengua referencial de l’Església, es fa evident en aquestes edicions. Es conclou que les edicions mallorquines incorporen cobles i altres recursos populars en castellà, tot reservant un espai limitat al llatí. Per contra, els catecismes publicats a Catalunya fan un ús més extensiu del llatí i prescindeixen del castellà. (Més informació).
En aquest treball revisem breument la famosa tipologia bipartida de frases fetes proposada per Nunberg, Sag i Wasow (1994): en els Sintagmes Idiomàtics (Idiomatic Phrases) el significat no es distribueix entre les parts de la frase feta sinó que s’assigna globalment a l’expressió idiomàtica sencera (e.g. tocar el dos — ‘anar-se’n’), mentre que en les Combinacions Idiomàtiques (Idiomatically Combining Expressions) el significat sí que es distribueix entre les parts de la frase feta (e.g. trencar –‘fer cessar’; el gel — ‘una situació de tibantor’). D’acord amb Nediger (2017), i.a, defensem que totes les frases fetes, així com qualsevol expressió amb significat literal, es formen mitjançant els mateixos mecanismes de construcció d’estructures sintàctiques, per la qual cosa es pot concloure amb Marantz (1997), i.a., que totes són composicionals en el sentit rellevant: així, per exemple, tocar el dos no pot tenir el significat estructural/gramatical que correspon a l’estructura inacusativa d’un predicat de canvi de lloc com ara ‘anar-se’n’ (vegeu Marantz (1997) i McGinnis (2002) per a una discussió similar sobre kick the bucket i ‘die suddenly’). En aquest context, partint del treball de Harley (2005), proposem que la interpretació aspectual tant de les expressions literals com de les idiomàtiques està determinada sistemàticament per la sintaxi de l’estructura argumental però també està delimitada idiosincràticament per la naturalesa aspectual de les arrels. La distinció fonamental entre els “arguments estructurals” i els “participants de l’arrel” (Rappaport Hovav i Levin 1998) es pot formular de manera més apropiada en termes sintàctics, un fet que ens permet de rescatar la proposta sintàctica de McGinnis (2002, 2005) sobre la sistematicitat de l’aspecte en frases fetes de les crítiques de Glasbey (2003, 2007) i Merchant (2021), i.a. Concloem amb Harley (2005: 46) que “és la interacció dels significats dels seus components i la seva estructura argumental sintàctica allò que determina les propietats d’Aktionsart dels predicats; no són pas les propietats d’Aktionsart dels predicats allò que determina la seva estructura argumental” (cf. Borer (2005) i Ramchand (2008), i.a).
Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB
Des de fa ja cinc anys, La Forma dels Somnis és un projecte col·laboratiu i d’innovació docent que, a través de l’escriptura, les arts plàstiques, la pintura i el teatre, mira de crear ponts de diàleg i creativitat entre àmbits com ara l’acadèmia, el tercer sector, la sanitat, l’educació en qualsevol etapa, etc. Hi conflueixen persones vinculades als estudis del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de les Illes Balears, l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Comarcal d’Inca i l’associació La Nostra Veu. Fins ara, han duit a terme projectes vinculats a temes com ara els somnis, la llar o els monstres. Han cercat també camins per inventar paraules que expressin allò que sembla que no encaixi en els diccionaris a l’ús. Com a resultat, han editat tres llibres de manera molt participativa i un projecte creatiu que fomenta la inclusió i transformació social. Així mateix, han treballat amb diferents disciplines artístiques, en col·laboració amb músics, artistes i, sobretot, el teatre, que se’ls ha revelat com una eina eficaç per al treball en pràctiques transformatives.
Des del curs 2024-25, La Forma dels Somnis col·labora també en la transferència del projecte Remlicat («El règim emocional de la contemporaneïtat en la literatura catalana del segle XX»), un projecte acadèmic de treball sobre la representació i recreació literària de les emocions.
A la trobada Teixir Xarxes d’Afectes: Teatre i literatura per a la transformació social, volen crear un espai per compartir experiències afins a la seva, això és, que emprin estratègies creatives per afavorir el benestar emocional des d’una perspectiva posada en el col·lectiu, això és, en com aquestes estratègies poden revertir en la transformació social i, específicament, en l’àmbit cultural i educatiu.
A aquesta trobada, hi convidaran persones que han duit a terme experiències de treball teatral, artístic i d’escriptura i lectura amb col·lectius diversos. N’hi ha que tenen vincles amb l’àmbit acadèmic o institucional i d’altres que sorgeixen d’entitats del tercer sector. Hi participaran, així mateix, investigadors del projecte Remlicat.
Més informació: enllaç
Calafat Vila, R. (2025). Políticas lingüísticas, narrativas y textos escolares: los sonidos dificultosos del castellano (Mallorca, siglos XVIII y XIX). Dins M. Rivas Zancarrón i J. Sancha Vázquez (Eds.), Variación e ideología lingüísticas en el español de los siglos XVIII y XIX (pp. 199-217). Iberoamericana Vervuert.
Aquest treball analitza els plans d’extensió, en l’àmbit escolar, del castellà a Mallorca, així com l’oposició de les institucions locals (Ajuntament de Palma, Universitat i Església) a les polítiques lingüístiques de l’Estat. Per altra banda, posa en evidència el contrast entre els discursos institucionals, que donaven per feta la universalització del castellà, i la realitat sociolingüística, que reflectia l’escassa (o nul·la) extensió d’aquell idioma entre els catalanoparlants. A més, examina els tractadets ortogràfics que els Sempere llatins del segle XVIII incorporaren per donar compliment a la imposició de l’espanyol a les aules, posant una atenció especial a aquells sons que, com que no existien en català, suposaren un problema als estudiants. Finalment, revisa la pervivència de les articulacions dificultoses en els tractats del segle XIX per a l’ensenyament del castellà als catalanoparlants. (Més informació).
Cremades, E. (2025). Prescriptive Syntax in the Public Audiovisual Media of the Balearic Islands. Dins C. Mateo-Guillen i A. Cortijo Ocaña (Eds.), Challenges of Educational Innovation in Contemporary Society (pp. 299-318). IGI Global Scientific Publishing. https://doi.org/10.4018/979-8-3373-0705-3.ch014
En aquest capítol s’examina l’assimilació de normes prescriptives sintàctiques en els mitjans audiovisuals de les Illes Balears, amb el focus en el discurs semiformal, un context que se situa entre la formalitat de les emissions informatives i la informalitat de les converses quotidianes. S’analitza un corpus d’aproximadament 450 minuts, derivat de 45 programes diferents, per detectar la presència de 27 trets sintàctics que tradicionalment es consideren problemàtics en català. Els resultats revelen que, contràriament a les expectatives inicials, la majoria de les característiques presenten un grau d’assimilació de moderat a alt, amb només sis fenòmens sintàctics amb un nivell baix d’implementació. A més, l’estudi identifica factors clau que contribueixen a l’assimilació d’aquestes normes, com el valor funcional, la similitud amb el castellà i la difusió geogràfica i social prèvia. En canvi, els trets que contrasten amb el castellà o que estaven menys integrats durant el període de codificació mostren una assimilació més feble. (Més informació).