Autor: mm.vanrell

Nova microcredencial universitària d’actualització de la normativa de la llengua catalana

Aquesta microcredencial respon a la necessitat d’actualitzar els coneixements sobre la normativa de la llengua catalana, especialment en contextos professionals que requereixen un ús correcte i formal de la llengua o un coneixement avançat de la norma. L’any 2016, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia de la llengua catalana, dues obres que suposen modificacions importants en aspectes normatius. L’any 2017, la Direcció General de Política Lingüística de les Illes Balears va impulsar una sèrie d’accions formatives per poder treballar els canvis i actualitzacions derivats d’aquestes dues obres amb els professionals de la llengua. 

En els darrers anys no s’han ofert formacions que treballin els canvis més recents aprovats per l’IEC. Així mateix, tampoc no existeixen formacions centrades en l’ús dels registres lingüístics formals orientades a aquest col·lectiu. Aquestes mancances sovint es tradueixen en dubtes, desconeixement o inseguretat en la pràctica lingüística dels professionals. D’entre els diversos àmbits professionals en què es fa necessària aquesta actualització, destaca especialment el sector educatiu, que inclou docents, investigadors i dinamitzadors lingüístics, entre d’altres.

L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) ha detectat la necessitat de reforçar els coneixements normatius dels professionals de la llengua a les Illes Balears i ha sol·licitat l’organització d’aquest curs específic d’actualització normativa que, per tant, afavoreix la millora de l’ocupabilitat i l’adaptabilitat dels participants mitjançant una formació breu, especialitzada i orientada a l’ús públic, tot contribuint a una comunicació clara i rigorosa.

Les sessions es duran a terme tots els dimecres de 17 a 19 h, del 5 de novembre al 3 de desembre de 2025, i comptaran amb recursos i materials actualitzats per facilitar l’aprenentatge.

Més informació i inscripcions: enllaç

Futuro profesorado no vascoparlante y euskera: perspectivas sociolingüísticas en Hego Euskal Herria

El euskera, lengua minoritaria con diferentes grados de oficialidad y presencia en Hego Euskal Herria, afronta hoy en día retos decisivos para su normalización. Entre los principales desafíos se encuentran el conocimiento real de la lengua, su uso en contextos cotidianos, la transmisión intergeneracional y el papel de la enseñanza en la consolidación de hábitos lingüísticos. En este marco, resulta imprescindible poner el foco en el futuro profesorado, ya que su labor en el sistema educativo constituye un eje fundamental.

La primera parte del seminario, presentada por el Dr. Artzai Gaspar, se centra en Navarra, territorio caracterizado por una fuerte fragmentación sociolingüística y por una promoción institucional del euskera todavía limitada. Mediante un estudio con N=88 participantes de los grados de Educación de la Universidad Pública de Navarra, se analizan dimensiones actitudinales, afectivas y cognitivas en torno al euskera. Los resultados revelan que muchos estudiantes inician la asignatura obligatoria de lengua y cultura vasca con actitudes distantes o neutras, y que persisten ciertos estigmas vinculados a la percepción de “imposición”. Sin embargo, la experiencia académica genera avances: mejora el conocimiento sobre el valor cultural e identitario del euskera y se fortalecen vínculos afectivos positivos ligados a la pertenencia comunitaria. Aun así, una única asignatura no basta para transformar de manera profunda las actitudes y emociones, lo que plantea la necesidad de una formación más amplia y sostenida.

La segunda parte, a cargo del Dr. Mikel Gartziarena, se centra en Álava y Gipuzkoa a partir de un estudio mixto desarrollado en las Facultades de Educación de la Universidad del País Vasco (EHU), con una muestra de N=608 cuestionarios y N=40 estudiantes en los grupos de discusión. En este caso, se exploran las actitudes, creencias y autopercepciones lingüísticas de futuros docentes de Educación Infantil y Primaria. Los datos muestran que el euskera es percibido como lengua de identificación y compromiso, aunque el español sigue siendo la lengua de mayor facilidad de uso. El profesorado en formación reconoce la importancia del euskera, pero señala la distancia existente entre lo aprendido en la universidad y el uso cotidiano fuera de ella. En consecuencia, demandan actualizaciones metodológicas hacia un enfoque más comunicativo, refuerzo de la oralidad y una mayor presencia del euskera en redes sociales y medios audiovisuales, considerados referentes lingüísticos claves para la normalización lingüística.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB

Nova microcredencial universitària d’actualització de continguts gramaticals

La Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Baleàrics, ofereix una microcredencial universitària d’actualització de continguts gramaticals, pensada per a estudiants universitaris i professionals que vulguin reforçar els seus coneixements gramaticals i les seves metodologies didàctiques. Aquesta formació permetrà aprofundir en aspectes clau de la gramàtica de la llengua catalana i la llengua castellana, amb un enfocament pràctic i aplicable a l’àmbit acadèmic i docent.

Les sessions es duran a terme tots els dimecres de 17 a 19 h, de l’1 al 29 d’octubre de 2025, i comptaran amb recursos i materials actualitzats per facilitar l’aprenentatge.

Més informació i inscripcions: enllaç

Aprèn a gestionar la teva bibliografia amb Zotero (nivell bàsic)

El proper 8 de juliol, de 9 a 11 h, tindrà lloc a la sala de reunions de l’IRIE un taller pràctic per aprendre a utilitzar Zotero, un gestor bibliogràfic gratuït i molt útil per a l’elaboració de treballs de recerca. La formació, adreçada a investigadors i estudiants de màster i doctorat de l’IRIE, anirà a càrrec de Catalina Escarrer i Margarita Riutord, de la Biblioteca de la UIB.

Més informació i inscripcions: enllaç

Trumpisme discursiu. Anàlisi crítica del discurs de l’ona reaccionària global

Les narratives reaccionàries del primer quart de segle estan modelant una ideologia i un sentit comú d’època excloents. Des de l’anàlisi crítica del discurs, es farà una revisió dels discursos de l’ona reaccionària actual, examinant-ne l’origen, l’expansió i els efectes en la política global contemporània, on l’estil comunicatiu de Donald Trump actua com a símptoma i catalitzador clau. Partint de la caracterització del discurs feixista en la primera meitat del segle XX, s’analitzen els discursos dels xocs globals del neoliberalisme en el primer quart de segle i les estratègies comunicatives de les noves dretes en l’era postdigital, parant especial atenció a la circulació dels seus discursos a les xarxes socials i als efectes de còpia propis de l’era de la imitació il·liberal. Els imaginaris sociodiscursius disseminats per l’extrema dreta, els trets del discurs populista i la posa enunciativa antiestablishment s’aborden per a donar llum al fenomen del “trumpisme discursiu”, que ha redefinit la comunicació política contemporània amb la internacionalització d’un estil agressiu, simplista i provocador per a escandalitzar, polaritzar i confondre.

Accés al seminari: https://bit.ly/seminarisGRESIB